“EL MEU POBLE I JO” de Lluís Danés. No us el perdeu!!!

El proper 4 de març a les 21h al Teatre Jardí de Figueres tindrà lloc aquest increïble espectacle sobre la memòria històrica. La dramatúrigia, la direcció i l’escenografia van a càrrec de Lluís Danés.

20151221133316-1

L’any 1936 Salvador Espriu tenia vint-i-dos anys. La guerra civil li produí un profund impacte i va marcar d’una forma claríssima la seva obra. A partir d’una selecció dels seus poemes convidem a l’espectador a recordar alguns dels episodis més cruels de la nostra guerra.
La música i la paraula es donen la mà en un espectacle esfereïdor, de gran potència visual , que preten contextualitzar l’obra d’Espriu en relació a les les experiències personals de les dones i els homes que varen patir les injusticies d’un règim totalitari i dictatorial que a partir del final de la guerra va governar Espanya durant quaranta anys, amb mà de ferro.
La música en directe, la veu de Dídac Rocher, la ballarina Anna Marín i l’actriu Bruna Cusí, interactuaran amb vídeo-projeccions on les principals personalitas del món de la cultura, l’esport o el periodisme, posaran cara i veu a les experiències de víctimes de la repressió del règim franquista. Així, Lluís Llach, Pep Guardiola, Silvia Bel o Mònica Terribas, entre d’altres, faran seves les paraules de Neus Català, Salvador Puig Antich o el President Lluís Companys.
Un espectacle inèdit, multimèdia, altament poétic, on el moviment, la música i les imatges s’uneixen per ajudar a entendre a l’espectador per què Espriu va escriure obres tant profundes i doloroses com “La Pell de Brau” o “El caminant i el mur”i, recordar-lo un cop més, com el poeta que es va mantenir sempre fidel al seu POBLE!

Lluís Danés

Dramatúrgia, Direcció, Escenografia : Lluís Danés
Poemes : Salvador Espriu
Música Original: Dídac Rocher
Espai Sonor: Xavi Lloses
Disseny d’Il·luminació: Joan Teixidó “Teixi”.
Ballarins: Anna Marín i Bruna Cusí
Direcció musical: Jordi Solans Interpretació Musical: Dídac Rocher: veu, guitarres i launeda Jordi Solans: guitarres Narcís Corominas: piano i teclat Xavi Molero: bateria i percussions Núria Maynou: violoncel i flauta travessera Marc Prat: contrabaix

Ajundantia de Direcció i Moviment: Anna Marín.
Construcció Escenografia i Vestuari: Laura Galofré
Construcció del Titella: Martí Doy
Direcció de les Vídeo projeccions: Lluís Danés
Muntatge Vídeo: Marc Mitjà
Amb la col·laboració en les vídeo projeccions de: Gerard Quintana , Mercè Pons, Mònica Terribas, Lluís Llach, Sílvia Bel, Pep Guardiola. Eloi Vila.
Direcció Tècnica: Rafa Ceballos
Tècnic de So: Dènys Sanz
Tècnic de Llums: Joan Teixidó (Teixi)
Efectes de vol: Accialt
Direcció de producció: Ignasi Termes
Producció Executiva: Lluís Danés i Sandra Danés
Cap d’Administració: Sandra Danés
Disseny Gràfic: Francesc Fernández i Lluís Danés
Una Producció de: Santa Mandra SLU per a Memorial Democràtic.
Amb la col·laboració de: Any Espriu i l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
Agraïments: Ajuntament de Verges, Helena Casas, Montse Caba, Laura Villaret Izquerdo.

Tres motius per ser independentista

rogerbuchNou article de Roger Buch:

Catalunya no és una regió d’Espanya que vol viure millor, sinó una nació amb majúscules

Fa un any estava acabant d’escriure el llibre 100 motius per ser independentista, un recull d’arguments favorables a la llibertat del nostre país. Repassant els 100 motius a posteriori, podríem arribar a resumir-los en només 3. Llegir més…

Alfred Bosch: “Si tinc alguna elegància, és d’esperit”

Entrevista de Carles Capdevila a l’Alfred Bosch, publicada al diari Ara el 10/05/2015

Un cafè amb el candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

untitled

“Aquesta és la meva segona campanya. Però he fet dues primàries també, que són més dures perquè estàs competint amb els teus germans, pots caure en diferències personals i distorsionar el to. Jo m’aprimo sempre a les campanyes, i encara més amb primàries. Les primeres primàries, les espanyoles, van ser molt dures. Van coincidir amb circumstàncies personals molt difícils, la meva separació, era la irrupció al món de la política, tot era nou…”

Quantes campanyes et queden?

Espero que poques. Si sóc alcalde, una més perquè ja he dit que no faré més de dos mandats. Si no, potser alguna més, però no gaires. Per edat i vocació, no m’eternitzaré a la política. Vull tornar a escriure, m’enyoro molt.

Corbata?

Si no vols destacar pel vestit, a vegades has de portar-ne. Per vestir-me arreplego el que tinc per allà, a l’equip m’esbronquen perquè hi ha coses que no combinen. Si tinc alguna elegància, és més aviat d’esperit.

El millor alcalde?

Destacaria Carles Pi i Sunyer i els alcaldes republicans. Eren persones amb projecte de ciutat, tenien grans idees i ho van passar fatal. No sé si els millors, però els més estimats, segur. Després, per a mi, Pasqual Maragall, un referent dels temps contemporanis. És el que em va casar i va ser el meu cap durant nou anys, tant a la candidatura com al 92.

Quants regidors trauràs?

Deu. Cada dia em sento millor, més segur i més polític. En el bon sentit (riu). Vull ser alcalde de Barcelona, tinc projecte, m’estimo la ciutat i ho he portat sempre al cos.

D’aquí deu anys, què?

Barcelona tindrà els mateixos turistes però més ben repartits i amb un tarannà molt més cívic, cultural, integrat a la ciutat. I hi haurà una República Catalana. Haurà costat molt, però la tindrem.

Alguna proposta concreta del programa?

El salari mínim de ciutat. És una ciutat un 26% més cara que la mitjana de l’Estat, té tanta lògica que a la meva proposta s’hi han afegit Xavier Trias i després Collboni. És una línia que ens toca jugar aquí, la de liderar consensos. ¿Enderrocaries l’Imax o el Zoo? Per al Zoo estem estudiant propostes: portar-lo a Montjuïc o al Vallès… L’Imax, o s’enderroca o hi posem una cosa que tingui sentit.

Qui va decidir fer el vídeo de les imitacions?

Tot l’equip. Vaig tenir dubtes, però no hem de renunciar al sentit de l’humor, som persones normals i humanitzar la política passa per aquí. Dóna força a una acció atrevida, agosarada, notes que de seguida cala i la gent li dóna una lectura predeterminada sense cap orientació.

Als pobles petits és diferent

Et vota tota la família?

La família pròxima, tots. Els fills tenen 13 i 16 anys, encara no poden, però són molt pròxims. Dins del que és la desorientació d’aquestes edats, segueixen el que faig… També es queixen que tinc poc temps per a ells. La meva mare preferiria que no fos alcalde. M’ho ha dit així de clar. M’ha dit que em votarà, i que està contenta que torni de Madrid a Barcelona, però preferiria que no em toqués ser alcalde, perquè pateix, i la missió d’una mare és protegir el nen…. [riu].

Què enyores més de la vida civil?

Escriure i fer classes. M’estic escrivint a sobre i m’estic fent classes a sobre. Són dues coses que em donen molta vida. L’altre dia vam muntar una classe per explicar la campanya en una aula de la UPF i em va agafar una enyorança tremenda. Com a professor encara estic en forma, com a escriptor no ho sé.

Faràs les memòries?

Tinc una llibreteta, amb detalls suculents que ara no explicaré. Algun dia sí. I explicaré tota la veritat… [riu].

Roda 12 ciutats i torna a Ciutat Vella

Vaig escriure una novel·la sobre el cafè i les seves aromes, em sedueix molt la fragància, la textura, però el gust em decep, no en prenc mai. Faig tres o quatre coca-coles. Dormiria vuit hores, però no puc. Em desperto abans de les set i a vegades el despertador sona quan ja sóc a la dutxa. El mòbil el tinc silenciat les 24 hores. El meu cap de premsa, Oriol Duran, és qui veig més, em fa d’espàrring. No calla res, opina sense embuts, és de poble. Em renya per excés de creativitat. Fent novel·les o classes, prima la creativitat, aquí has de demostrar seny. Primo Levi diu que l’humor ens permet sobreviure a les situacions més complicades. Però no sempre és universalment compartit. Em moc en metro i Bicing per distàncies curtes. He viscut a l’Eixample, Sant Antoni i Ciutat Vella, on sóc ara. És on hi ha més problemes i més vida: la humanitat es desborda per tot arreu. He viscut a Barcelona, Madrid, París, Londres, Bordeus, Chicago, Johannesburg, Pretòria, Rio de Janeiro, Curitiba… Una dotzena de ciutats. Preferències? Barcelona en primer lloc, sens dubte. Després Chicago, París i Madrid.

Els primers noms a la llista municipal d’Alfred Bosch

 Alfred Bosch ha presentat els primers llocs de la seva llista municipal: Juanjo Puigcorbé, Montse Benedí, Trini Capdevila i, tancant la candidatura, Santiago Vidal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Imatge

és l’hora de Barcelona

Cartell-Puigcorbé-Bosch-Vidal

Suma’t a la campanya per fer Alfred Bosch alcalde

Construïm junts la capital de la República Catalana

Tenim un gran repte: fer de Barcelona la capital de la República Catalana, una ciutat que volem més justa i pròspera. Per fer-ho, necessitem un gran equip, una xarxa de voluntaris per il·lusionar els barcelonins i barcelonines. Vols participar-hi? Pots fer-ho de moltes maneres:

 1) Sigues present als barris conversant amb els veïns i les entitats.
 2) Participa en l’organització d’actes i trobades.
 3) Ajuda en aspectes logístics: trucades, encartellades, embustiades…
 4) Fes activisme 2.0 a les Xarxes Socials, fotografies, vídeos…

Voluntaris per Bosch
Fes-te voluntari seguint aquest enllaç: Voluntaris per Bosch

 

Presentació d’Alfred Bosch com a alcaldable d’ERC a Barcelona

Presentació d’Alfred Bosch com a alcaldable d’ERC a Barcelona a les Cotxeres de Sants

El pròxim dijous 11 de desembre faré la meva presentació com a alcaldable d’ERC a Barcelona. En aquest acte desgranaré el projecte que tenim per convertir Barcelona en la capital de la República Catalana i fer així una ciutat més justa, digna i pròspera. És un repte col·lectiu enorme i l’hem de fer junts. Ho farem junts. Per això, em faria molta il·lusió que hi fossis. Comencem una gran aventura.

Inscriu-te enviant un e-mail a inscripcionsbcn@esquerra.org

Alfred Bosch
Presentació Alfred Bosch