Category Archives: Activitat parlamentària

Terricabras porta a la Comissió Europea la suspensó del Decret contra la pobresa energètica

El diputat pregunta si es pronunciarà sobre la suspensió d’un decret que desenvolupa directives europees

Terricabras-1

El diputat d’ERC-NEC-Catalunya Sí, Josep-Maria Terricabras, ha presentat un seguit de preguntes a la Comissió Europea sobre la suspensió per part del Tribunal Constitucional, a instàncies del Govern espanyol, del decret del Govern català per garantir el subministrament d’energia a les persones que tenen la impossibilitat de poder-la pagar. Concretament, Terricabras ha preguntat a la CE si es pronunciarà sobre la suspensió d’un decret que desenvolupa directives europees sobre el consum d’energia, si la CE entén que el decret és una mesura necessària per evitar l’accés a serveis bàsics a persones en una situació de pobresa, i també quines mesures prendrà la CE per desenvolupar els objectius de l’Agenda dels Consumidors. El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el passat 22 d’octubre un recurs del Govern espanyol del decret del Govern català, que buscava garantir el subministrament d’energia a la part de la població amb dificultats per poder-lo pagar.

Gemma Calvet: “Ara és l’hora de votar. Escoltem la ciutadania de Catalunya”

Intervenció de Gemma Calvet al ple del Parlament on s’ha aprovat la Llei de consultes (19/09/14)

Terricabras, elegit nou president de l’Aliança Lliure Europea a l’Eurocambra

Notícia publicada al diari Ara (10/6/2014)

L’eurodiputat d’ERC substituirà la gal·lesa Jill Evans i podrà tenir “més presència i intervencions” al Parlament Europeu

Josep-Maria-Terricabras-Junqueras-Rovira-ERC_ARAIMA20140523_0287_5

L’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras ha estat elegit per unanimitat aquest dimarts nou president de l’Aliança Lliure Europea (ALE) al Parlament Europeu. En una reunió a Brussel·les, la formació ha escollit Terricabras com a substituït de la gal·lesa Jill Evans, del Plaid Cymru, que va ostentar el càrrec durant la darrera legislatura. Terricabras, a més, es converteix automàticament en vicepresident primer del grup que els Verds i l’ALE comparteixen a l’Eurocambra, el cinquè més gran d’hemicicle, amb 52 escons. ERC, amb els seus dos eurodiputats, es convertirà primer partit de l’ALE, quan es confirmi la sortida dels quatre de l’N-VA flamenca.

D’haver de compartir l’escó amb el BNG, ERC ha passat a presidir la seva família política europea, l’ALE. La coalició entre ERC i la Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall té dos escons, els mateixos que l’SNP d’Alex Salmond, però els catalans van obtenir uns 200.000 vots més a les eleccions del 25-M. Mentre Esquerra va aconseguir més de 594.000 vots, els independentistes escocesos en van rebre 389.500. Terricabras comptarà amb el suport del president de l’SNP, Ian Hudghton, com a tresorer del grup de l’ALE.

“La veritat és que el canvi ha estat molt notable, perquè quan fa cinc anys va ser elegit Junqueras teníem només mig escó” i “això ara s’ha quadruplicat, tenim dos eurodiputats sencers i el nostre primer dia aquí a Brussel·les els companys de grup ens van rebre amb grans aplaudiments”, ha celebrat Terricabras en declaracions a l’ACN.

La presidència de l’ALE i la vicepresidència primera del grup parlamentari dels Verds “voldrà dir més presència directa al Parlament Europeu, per a intervencions i tenir més influència”. “Això és important no tant per a mi o per a ERC sinó per al país, que un català independentista pugui tenir una posició rellevant a l’Eurocambra”, ha explicat el cap de llista d’ERC a les europees.

Terricabras aspira a ser membre dels comitès d’Afers Constitucionals i Llibertats civils i drets humans, “pel moment polític que viu el país” i per “vocació i dedicació al llarg de la vida”. Maragall ha demanat formar part del comitè d’Educació i Ciència i també als d’Economia, Indústria i Energia. “Esperem poder arribar a com més comissions parlamentàries millor”, ha explicat l’eurodiputat republicà.

Enllaç a la notícia

Alfred Bosch: “No heretaràs un poble”

«La República Catalana no trigarà a arribar, però mentre hi siguem, hem de rebutjar totes les imposicions»

Alfred Bosch

Ningú, noble o plebeu, pot traspassar els seus poders a algú altre sense consultar els afectats. Som al segle XXI, en democràcia, i simplement no és acceptable que un mandatari, estadista o polític transmeti per herència els seus atributs. Un càrrec no és una marca genètica, no és una cosa que es passi de pares a fills. Un poble no és una propietat que pugui passar d’unes mans a unes altres per virtut de testament. La representació institucional ha d’emergir de les urnes, i ni la sang ni l’amistat ni la fidelitat entre dirigents poden anul·lar les urnes.

Per això votaré contra la transmissió de la corona que es debat aquest dimecres al Congrés dels Diputats. Alguns diran que el que es dirimeix a la cambra és només una abdicació, i que és contradictori que els republicans votem contra l’abdicació de Joan Carles I. Doncs no, no ho és, pel mateix motiu que tampoc no ho és que els diputats del PP o del PSOE votin a favor de l’abdicació; no és que ells desitgin fer fora el Borbó, per descomptat, sinó que volen facilitar el traspàs per a la coronació de Felip VI. El que en realitat s’estarà discutint i votant és el mecanisme de successió, i per tant la perpetuació, de la monarquia. Una cosa que un republicà no pot avalar.

Hi ha altres motius que m’impedeixen restar impassible davant d’aquest canvi de rei. Per exemple, la històrica actitud dels Borbons envers Catalunya, començant per Felip V i acabant pels discursos de Felip VI que hem sentit fins ara. O el fet que segons la Constitució espanyola, el monarca s’erigeix com a dic contra les aspiracions legítimes de lliure determinació; un irresponsable constitucional que dirigeix les forces armades. O els escàndols de corrupció endèmica que han envoltat la casa reial, i que sens dubte tenen a veure amb aquest blindatge d’impunitat inviolable que ofereix la llei. O el cost que té per a l’erari públic, amb pressupostos del tot opacs i que es camuflen en partides de diversos ministeris…

Tot plegat fa impossible acceptar la monarquia espanyola, la qual constitueix per ella mateixa un de tants motius que ens impulsen a buscar un estat propi. Penso que no puc restar indiferent davant una institució que ha fabricat tants disgustos al poble català, que actua com a jaqueta de força i que ningú no ha elegit. Certament, podríem al·legar que, quan siguem independents, tot això serà cosa dels espanyols i que nosaltres no hem d’interferir en les institucions d’un altre poble. Però alerta al petit detall, si voleu transitori i caduc; avui per avui, encara som dins del Regne d’Espanya.

Dissortadament, encara patim, suportem i sufraguem la família reial. La República Catalana no trigarà a arribar, però mentre hi siguem, hem de rebutjar totes les imposicions. El dret a la indiferència existeix, però jo diria que està més motivat quan hi ha absència d’ingerència. En canvi, quan es fiquen amb tu, quan et governen i t’organitzen la vida, quan et toquen la butxaca i la llibertat i fins i tot la llengua que parles, es fa molt difícil defensar l’abstenció. Equivaldria a dir que no t’importa que abusin de tu o t’enganyin o et lliguin de mans. D’altra banda, deixeu-me afegir que em sembla bé ajudar els republicans espanyols, una ajuda que també esperem d’ells en la consecució de les llibertats i els drets democràtics dels catalans.

Hi ha una altra cosa, si voleu col·lateral, que ens hauria d’importar. L’actual rei passarà al seu hereu tots els títols nobiliaris i regis, tots, llevat d’un; el de Comte de Barcelona. Aquest restarà en possessió de Joan Carles de Borbó. Seria ofensiu per a la dignitat de la nostra capital que l’històric títol fos l’únic que no abandonés un home que ha acabat el seu mandat sota el signe de la sospita i la impunitat, tot vivint envoltat de luxe mentre els pobles català i espanyol som víctimes d’una crisi econòmica i social de magnituds catastròfiques. Hem de reclamar que el títol de Comte de Barcelona torni a la ciutat, i jo demano a l’alcalde Trias que encapçali aquesta demanda.

Els pobles no s’hereten ni es passen d’una a altra persona, com qui deixa un moble en testament. La gent no és propietat de ningú. La funció pública tampoc no és propietat de ningú. La representació política i institucional no és propietat de ningú. Transmetre un càrrec sense passar per una selecció o una elecció és una pràctica feudal. Tots som tan sobirans com un home sol, i junts, molt més que un home sol. Jo he de votar “no” al relleu de la corona espanyola.

ERC, Amaiur y Geroa Bai no acudirán a la proclamación de Felipe VI como Rey de España

MADRID, 4 Jun. (EUROPA PRESS) –

fotonoticia_20140604191105_644

Los diputados de ERC, Amaiur y Geroa-Bai no asistirán a la proclamación de Felipe VI como Rey de España el miércoles 18 de junio, para cuando está previsto que las Cortes Generales culminen la tramitación de la ley de abdicación de Don Juan Carlos, han informado a Europa Press fuentes parlamentarias.

Los tres partidos, integrantes del Grupo Mixto, sí tienen previsto participar en el debate parlamentario del proyecto de ley del Gobierno en el Pleno del Congreso del miércoles, en el que defenderán sendas enmiendas de totalidad, pero no todos ellos votarán ese texto.

Amaiur, la coalición que agrupa a la izquierda abertzale con Eusko Alkartasuna (EA) y Aralar, ya ha avanzado que se ausentará de la Cámara en el momento de la votación, y sí votarán, obviamente en contra, los diputados de ERC y la de Geroa-Bai.

Desde Amaiur, el diputado Jon Iñarritu ha justificado que se ausenten porque no quieren participar de un asunto que, a su juicio, afecta exclusivamente al Estado español, del que no se sienten parte.

Parecidos argumentos esgrimen desde ERC, los mismos que suelen utilizar para ausentarse cada año del acto institucional de aniversario de la Constitución española que tiene lugar en el Palacio de la Carrera de San Jerónimo.

En cuanto a las dos diputadas del BNG, es seguro que participarán en el debate y que presentarán enmiendas contra el proyecto de ley de la abdicación, pero aún no tienen decidido si estarán presentes en la sesión solemne donde jure la Constitución el nuevo Rey.

Pregunta d’Alfred Bosch al ministre d’indústria sobre l’espectre radioelèctric de Catalunya

Bosch: ‘Quina és la seva política? Discriminar la llengua catalana o respectar-la?’

Alfred Bosch al CongresoEl portaveu d’Esquerra Republicana-Catalunya Sí, Alfred Bosch, ha preguntat aquest matí al ministre d’indústria sobre si pensen retallar l’espectre radioelèctric de que es disposa a Catalunya per a les emissions en català, davant l’amenaça de tancament d’un dels dos múltiplex públics dels que disposa la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals. Bosch ha explicat que s’està esperant una resposta política, ‘perquè quan destinen una gran part de l’espectre a ús militar, vostès fan política; quan el PP va utilitzar la ràdio televisió valenciana com excusa per tancar TV3, vostès fan política; quan vostès van liquidar la ràdio televisió valenciana, feien política; quan pretenen suprimir un dels dos múltiplex públics a Catalunya, vostès fan política perquè o redueixen o la quantitat de canals o la qualitat dels canals’. ‘Quina és la seva política? Discriminar la llengua catalana a la televisió o respectar-la? Els molesta que la gent es comuniqui en català? Els molesta el català?’ ha preguntat Bosch. El portaveu ha volgut tenir també unes paraules per Jaume Sastre, en vaga de fam per la llengua des de fa 20 dies. I ha volgut destacar la lluita en defensa del català, que pateix atacs com el decret per la llengua o que viu nous atacs com l’amenaça de tancament d’un dels dos múltiplex dels que disposa la televisió pública. El ministre d’Indústria, José Manuel Sòria, ha aprofitat la seva intervenció per treure’s la responsabilitat de sobre i explicar que la Generalitat també gestiona un tercer múltiplex que gestionen empreses privades i ha culpat de la reordenació a Brusel·les, alhora que ha afirmat que és la Generalitat qui haurà de decidir com gestiona la pèrdua d’un dels múltiplex.

Bosch a Rajoy: ‘Posi en verd el semàfor de la democràcia a Catalunya’

El portaveu d’Esquerra Republicana-Catalunya Sí, Alfred Bosch, pregunta en la sessió de control al Congrés dels Diputats quina base té per impedir el referéndum del dia 9 de noviembre i li recorda que “si no posa el semàfor de la dermocràcia en verd” els catalans “trobaran un pas zebra” per votar legalment.