El futur de la televisió i l’audiovisual, a debat


El passat dimarts 7 de febrer va tenir lloc l’acte “El futur de la TV i l’audiovisual“, organitzat per la Fundació Josep Irla i la Plataforma Catalunya Sí.whatsapp-image-2017-02-08-at-17-50-54

L’acte, que ha aportat interessants reflexions sobre el futur dels consums audiovisuals, va comptar amb les intervencions d’Emili Prado, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la UAB; Martí Petit, expert en regulació audiovisual; i Jaume Ferrús, vicepresident executiu d’Eurecat i director del Llibre Blanc de l’Audiovisuall. Tots tres han exposat el seu punt de vista sobre el sistema audiovisual català en els pròxims anys.

whatsapp-image-2017-02-08-at-17-50-58

 

Maria José Recoder, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB, ha moderat les intervencions davant un auditori de 80 persones, aquest dimarts al vespre al Mirador del CCCB.

 

 

 

 

De televisió a univers televisiu convergent

Emili Prado, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la UAB, ha destacat que el sistema de comunicació està en un procés de “transformació radical” fruit de molts factors que són incontrolables. També ha parlat de la dificultat de fer pronòstics ja que sovint es confonen els elements estructurals amb els episòdics.

whatsapp-image-2017-02-08-at-17-50-55

 

 

 

“Hi ha elements que a la superfície tenen un granimpacte, i acabem pensant que és una realitat”, ha dit. Per tant, segons el catedràtic, cal trobar els elements estructurals: “Per exemple, la interactivitat és un element estructural, però la web és un element episòdic”. Prado prefereix parlar del concepte “univers televisiu convergent” en lloc de la televisió. “Hi va haver un moment en la història en què coincidien mitjà, tecnologia, contingut, model de negoci, etc. però això ha anat canviant”, ha dit.whatsapp-image-2017-02-08-at-17-50-59-1

 

També ha parlat dels serveis Over The Top (OTT), en què tots som editors i els continguts són accessibles des de tot arreu on hi hagi connexió. “Aquesta possibilitat de la IP és aprofitada per les companyies de telecomunicacions”, ha explicat. Aquests operadors creen plataformes amb ofertes de televisió multicanal que competeixen amb el cable i el satèl·lit.

En tot el procés de maduració de l’OTT canvien les formes de consum, però “tot el que hi ha a l’OTT és reclamat per l’audiència per ser consumit a través d’una pantalla de televisió”, argumenta Prado. També ha explicat que estem en una situació en què hem tornat a donar-li la centralitat al televisor pels consums a la llar, però hem afegit altres dispositius i altres formes de consum que se sumen a la tradicional.

Emili Prado considera que les fonts de contingut són accessibles a través del televisor, i que el consum es comparteix amb altres activitats que són mediades per una pantalla. “Bona part de les activitats que es fan en el prime time amb una altra pantalla és comentar sobre els continguts televisius”, argumenta.

whatsapp-image-2017-02-08-at-17-50-59Emili Prado ha destacat que aquest univers OTT només és accessible pels que tenen connexió de banda alta, que a Espanya és un 60% de la població, i que el volum de negoci de la televisió tradicional encara és major. Segons Prado, estem passant d’un model en què tota la producció de continguts era professional a un àmbit en què conviu la producció professional, semi-professional i amateur. “Caldrà veure com en determinades escales de producció semi-professional es pot albirar un model de negoci possible, capaç de contribuir poderosament i enriquir l’entramat de l’estructura productiva de l’audiovisual a Catalunya”, ha conclòs.

La comunicació amb algoritmes

Martí Petit, expert en regulació audiovisual, ha destacat l’algoritme com a concepte clau. Es tracta d’un programa informàtic que analitza dades i treu un output, que origina una proposta per a fer previsions. D’aquesta manera es poden organitzar els continguts audiovisuals a les plataformes i les xarxes audiovisuals.

Aquest model contrasta amb la televisió tradicional, sense algoritmes, en què hi ha una graella de programes, una responsabilitat editorial i un consum anònim, i que compta amb els instruments legals per a regular-ho (protecció de menors, sistema de llicències, autoritats de regulació, etc). Petit ha explicat que entre la comunicació sense algoritmes o radiodifusió i la comunicació amb algoritmes hi ha una guerra, i l’objecte de desig és la franja de l’UHF més eficient per a la transmissió de dades i la que dóna una rendibilitat econòmica més gran.

A la International Telecommunications Union, els estats membres decideixen les polítiques de distribució de l’espectre. El 2007 es va acordar que la franja dels 800 MHz fos cedida a les comunicacions electròniques en detriment del broadcast. El 2015 es va decidir destinar també la franja dels 700 MHz al broadband com a màxim el 2020, per donar resposta a l’augment de tràfic de dades amb els dispositius mòbils.

L’expert en regulació ha exposat que s’ha passat de dos canals de cobertura catalana i en llengua catalana, i 5 de cobertura espanyola i en llengua espanyola, a una ràtio de 8 i 32, com una conseqüència de les polítiques d’espectre radioelèctric que ha desenvolupat l’estat espanyol.

Petit ha fet referència a la comunicació amb algoritmes, en què la xarxa organitza els continguts amb un menú i es considera que hi ha una part de responsabilitat de l’usuari. És un consum amb traça, que genera dades sobre geolocalització, tipus de continguts que consumim, etc., el que s’anomena big data.

L’expert alerta del risc que els operadors siguin els editors, perquè és un àmbit que no està regulat. També ha dit que els algoritmes plantegen un dilema ètic si s’apliquen a les prediccions de la conducta, que poden posar en risc els drets fonamentals de l’estat de dret. “Són una amenaça per a la nostra autonomia i privacitat”, ha conclòs. Finalment, Martí Petit ha destacat la importància del concepte findability, en què el més important és que els continguts es puguin trobar.

Les conclusions del Llibre Blanc de l’Audiovisual

Jaume Ferrús, vicepresident executiu d’Eurecat i director del Llibre Blanc de l’Audiovisual, ha explicat que a nivell de Catalunya hi ha un problema de solapament dels mercats lingüístics i de debilitament de l’oferta en català. Aquest desequilibri fa que un mitjà privat que emeti només per Catalunya no sigui competitiu. Segons Ferrús, això requereix una solució si volem mantenir el model dual públic-privat.

El director del Llibre Blanc de l’Audiovisual ha exposat els eixos d’actuació del document, que són el resultat d’una anàlisi de l’oferta de continguts en català. Ferrús ha explicat que cada vegada hi ha més canals, més oferta de pagament, nous operadors de telecomunicació com Movistar o Netflix, i també nous actors com Amazon, que ofereix serveis OTT i que produeix sèries. Aquests factors, sumats a la davallada d’ingressos de la CCMA, afecten el debilitament de l’oferta.

A més, el fet que Mediaset i Atresmedia dominin el mercat publicitari repercuteix negativament en la inversió publicitària als mitjans catalans. Actualment, la quota d’audiència de la televisió en català és d’un 18,5%. Jaume Ferrús considera que això no és normal si tenim en compte que més del 50% d’habitants tenen el català com a primera llengua.

Com a proposta, ha explicat que caldria crear un cercle virtuós en què s’invertís més en els mitjans públics, de manera que oferissin més qualitat i que això obligués els privats a oferir també més continguts de qualitat. “Per això, calen més recursos”, ha dit.

Per últim, Ferrús ha exposat que a Catalunya cada habitant destina 31 euros anuals als mitjans públics, per sota de la mitjana europea, que és de 50€ anuals per habitant. I ha posat com a exemple Dinamarca, en què el 65% de consum de televisió és de prestadors públics.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s