Pinzellades sobre les entitats financeres del nostre entorn


NOTES D’UN DINAR

17 de novembre – Semproniana

Catalunya Sí ha organitzat un dinar tertúlia al voltat de la temàtica de les caixes d’estalvi: la desaparició de moltes d’elles els darrers anys, el sorgiment d’una nova caixa catalana, el model de banca ètica o les cooperatives de crèdit de caràcter local. Aquest tema és especialment interessant en el context social i polític que viu Catalunya actualment i els possibles escenaris de ruptura que s’obren, ja que alguns bancs s’han manifestat en contra del procés cap a la independència.

img_20161117_142625

Al dinar hi ha participat Joan Olivé, fundador de Caixa Catalana, Albert Gasch, responsable de l’Àrea sociocultural de Fiare Banca Ètica, Raimon Gassiot, representant del Coop 57, Oriol Soler, president de Cultura03, integrada al Grup Clade, Albert Castellanos, director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, i els membres de Catalunya Sí (CatSí) Enric Llarch, Jordi Cuyàs, Jordi Marí i el president de l’entitat, Vicenç Pedret.

Jordi Marí, membre de la Junta de CatSí, és economista, membre de la junta de Fiare a Catalunya i ex-president de FETS, finançament ètic i solidari. Ell ha conduit el debat, compartit amb experts de diferents perfils i procedències d’aquest àmbit del món econòmic-financer, i ens trasllada aquestes reflexions:

 Corren temps de canvi en el món de les entitats financeres. En molt poc temps hem vist desaparèixer les nostres caixes d’estalvi i s’han reforçat bancs i propostes alternatives. La posició dominant dels bancs que han sobreviscut a la criva s’ha accentuat, però també han crescut molt iniciatives com les finances ètiques, el cooperativisme de crèdit o el finançament alternatiu.

Si bé és cert que les caixes d’estalvi havien oblidat el seu objecte fundacional per jugar a fer de bancs, també ho és que feien una feina important en el territori i havien bastit un patrimoni social significatiu. Potser per això, sorprèn especialment veure com ens hem deixat prendre un actiu com aquest i la manca de mobilització social, tret de comptades excepcions com ara la que envolta la Fundació Pinnae, hereva de l’obra social de Caixa Penedès.

Al mateix temps, el model bancari ha vist disminuir de manera dràstica els seus marges d’intermediació i la recerca de noves solucions a les necessitats financeres de la societat catalana sembla que s’encamina cap a models diferents. Les entitats financeres tradicionals sovint s’especialitzen, creixen alternatives que apel·len als valors en la intermediació financera (la banca ètica) i el finançament col·laboratiu ens ofereix cada dia més alternatives per trobar finançament o gestionar-hi els nostres estalvis.

En aquest context, el camí cap a la independència també ha estat el detonant de manifestacions polítiques, poc habituals, per part d’algunes entitats financeres i les seves agrupacions. Aquest posicionament també ha generat petites mobilitzacions socials encaminades a moure els estalvis cap a entitats financeres més sensibles o simplement neutrals davant del procés polític que viu el nostre país. Algunes cooperatives de crèdit o la banca ètica han estat les opcions triades per la gent que volia fugir d’unes entitats financeres que no es mantenen neutrals davant d’un procés democràtic.

Tot plegat, també ha engrescat a un grup de persones a plantejar l’oportunitat d’una “caixa catalana”, un nou projecte de base cooperativa que voldria sumar una alternativa per a tots aquells que no se senten còmodes confiant els seus estalvis al sistema bancari tradicional.

El dinar va servir per conèixer el camí que vol seguir la “caixa catalana” i per fer un contrast amb l’experiència de projectes, ja consolidats a Catalunya, com el Coop 57 o Fiare Banca Ètica.

La conversa no perseguia arribar a conclusions determinades, però en vàrem sortir amb unes idees reforçades:

  • Cal lluitar per mantenir i recuperar allò que sigui salvable del patrimoni de les caixes d’estalvi.
  • Seria útil disposar d’un mapa de solucions financeres el més divers possible.
  • Les finances ètiques, el cooperativisme de crèdit i el finançament col·laboratiu ofereixen alternatives al sistema bancari tradicional, però segueix existint un espai per a noves iniciatives que proposin solucions alternatives, ja que encara hi ha molts projectes emprenedors amb dificultats per accedir a vies finançament i moltes persones excloses del sistema financer.
  • El futur tendeix a allunyar-se del model bancari que ara predomina en el nostre mercat i camina més cap a solucions de base col·lectiva, per això cooperatiu i col·laboratiu són dos conceptes que semblen guanyar relleu.

És evident que l’impuls d’un sistema financer adequat a les necessitats del nostre país ha de seguir formant part dels objectius del govern de Catalunya i de la societat civil catalana. Mirarem de seguir-hi aportant el que estigui a les nostres mans.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s