Alfred Bosch: “No heretaràs un poble”


«La República Catalana no trigarà a arribar, però mentre hi siguem, hem de rebutjar totes les imposicions»

Alfred Bosch

Ningú, noble o plebeu, pot traspassar els seus poders a algú altre sense consultar els afectats. Som al segle XXI, en democràcia, i simplement no és acceptable que un mandatari, estadista o polític transmeti per herència els seus atributs. Un càrrec no és una marca genètica, no és una cosa que es passi de pares a fills. Un poble no és una propietat que pugui passar d’unes mans a unes altres per virtut de testament. La representació institucional ha d’emergir de les urnes, i ni la sang ni l’amistat ni la fidelitat entre dirigents poden anul·lar les urnes.

Per això votaré contra la transmissió de la corona que es debat aquest dimecres al Congrés dels Diputats. Alguns diran que el que es dirimeix a la cambra és només una abdicació, i que és contradictori que els republicans votem contra l’abdicació de Joan Carles I. Doncs no, no ho és, pel mateix motiu que tampoc no ho és que els diputats del PP o del PSOE votin a favor de l’abdicació; no és que ells desitgin fer fora el Borbó, per descomptat, sinó que volen facilitar el traspàs per a la coronació de Felip VI. El que en realitat s’estarà discutint i votant és el mecanisme de successió, i per tant la perpetuació, de la monarquia. Una cosa que un republicà no pot avalar.

Hi ha altres motius que m’impedeixen restar impassible davant d’aquest canvi de rei. Per exemple, la històrica actitud dels Borbons envers Catalunya, començant per Felip V i acabant pels discursos de Felip VI que hem sentit fins ara. O el fet que segons la Constitució espanyola, el monarca s’erigeix com a dic contra les aspiracions legítimes de lliure determinació; un irresponsable constitucional que dirigeix les forces armades. O els escàndols de corrupció endèmica que han envoltat la casa reial, i que sens dubte tenen a veure amb aquest blindatge d’impunitat inviolable que ofereix la llei. O el cost que té per a l’erari públic, amb pressupostos del tot opacs i que es camuflen en partides de diversos ministeris…

Tot plegat fa impossible acceptar la monarquia espanyola, la qual constitueix per ella mateixa un de tants motius que ens impulsen a buscar un estat propi. Penso que no puc restar indiferent davant una institució que ha fabricat tants disgustos al poble català, que actua com a jaqueta de força i que ningú no ha elegit. Certament, podríem al·legar que, quan siguem independents, tot això serà cosa dels espanyols i que nosaltres no hem d’interferir en les institucions d’un altre poble. Però alerta al petit detall, si voleu transitori i caduc; avui per avui, encara som dins del Regne d’Espanya.

Dissortadament, encara patim, suportem i sufraguem la família reial. La República Catalana no trigarà a arribar, però mentre hi siguem, hem de rebutjar totes les imposicions. El dret a la indiferència existeix, però jo diria que està més motivat quan hi ha absència d’ingerència. En canvi, quan es fiquen amb tu, quan et governen i t’organitzen la vida, quan et toquen la butxaca i la llibertat i fins i tot la llengua que parles, es fa molt difícil defensar l’abstenció. Equivaldria a dir que no t’importa que abusin de tu o t’enganyin o et lliguin de mans. D’altra banda, deixeu-me afegir que em sembla bé ajudar els republicans espanyols, una ajuda que també esperem d’ells en la consecució de les llibertats i els drets democràtics dels catalans.

Hi ha una altra cosa, si voleu col·lateral, que ens hauria d’importar. L’actual rei passarà al seu hereu tots els títols nobiliaris i regis, tots, llevat d’un; el de Comte de Barcelona. Aquest restarà en possessió de Joan Carles de Borbó. Seria ofensiu per a la dignitat de la nostra capital que l’històric títol fos l’únic que no abandonés un home que ha acabat el seu mandat sota el signe de la sospita i la impunitat, tot vivint envoltat de luxe mentre els pobles català i espanyol som víctimes d’una crisi econòmica i social de magnituds catastròfiques. Hem de reclamar que el títol de Comte de Barcelona torni a la ciutat, i jo demano a l’alcalde Trias que encapçali aquesta demanda.

Els pobles no s’hereten ni es passen d’una a altra persona, com qui deixa un moble en testament. La gent no és propietat de ningú. La funció pública tampoc no és propietat de ningú. La representació política i institucional no és propietat de ningú. Transmetre un càrrec sense passar per una selecció o una elecció és una pràctica feudal. Tots som tan sobirans com un home sol, i junts, molt més que un home sol. Jo he de votar “no” al relleu de la corona espanyola.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s